Entorn regulador

Una vegada que el gruix de la nova regulació provocada per la necessitat d’ajustos derivats de la crisi sanitària de la COVID-19 ha estat implementada, i de la qual no s’esperen nous desenvolupaments, tret de canvis rellevants en la situació epidemiològica que així ho requereixin, l’escenari per al 2022 segueix la seva tendència d’alt contingut regulador i supervisor en el sector financer, impulsat des dels organismes internacionals, especialment en l’àmbit comunitari.

També com a conseqüència de la crisi sanitària, s’ha desenvolupat en territori europeu, i posteriorment legislat en territori nacional, tot el paquet normatiu que ha de facilitar l’assignació del fons Next Generation EU, que és el fons de recuperació europeu destinat a finançar projectes relacionats amb la transformació digital, la reindustrialització i el pacte verd per a la transició energètica. En aquest àmbit, l’Entitat continuarà amb la seva implicació en la distribució i aplicació dels fons europeus de recuperació econòmica en els serveis financers oferts als seus socis i sòcies.

En paral·lel, l’agenda reguladora en el sector financer segueix amb un alt grau de producció normativa, destacant com a grans eixos els relacionats amb l’Agenda per al Canvi Climàtic, amb un gran protagonisme en l’àmbit de les finances sostenibles, la lluita contra el ciberrisc i la ciberdelinqüència, i en conseqüència la resiliència operativa digital de les entitats, la solvència i la liquiditat. Això comporta actualitzacions de les directives, reglaments i legislació relacionats amb els requeriments de capital, així com noves iniciatives reguladores i supervisores en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

Tot això en un context de més digitalització i aparició de noves tecnologies, amb el consegüent nou desenvolupament de paquets normatius de protecció a l’inversor en entorns digitals, i d’ordenació i regulació dels criptoactius.

ASG: finances sostenibles

Divulgació

• Una vegada publicada la taxonomia verda (en matèria mediambiental), les entitats s’hauran de preparar per estar en condicions d’informar a partir de 2023 de les activitats elegibles i no elegibles, i a partir de 2024 de les activitats alineades o no-alineades, segons l’esmentada taxonomia.

• Reglament de Divulgació (SFDR). Finalment, es va publicar l’informe final sobre l’esborrany de normes tècniques de regulació (RTS per les seves sigles angleses), que desenvolupa el reglament de divulgació sobre la informació precontractual i periòdica dels productes sostenibles que contribueixin a objectius mediambientals. Les esmentades normes tècniques s’aplicaran a partir de 2023, i durant el 2022 les entitats hauran de preparar-se per a la seva divulgació.

Expectatives supervisores

• Els organismes supervisors inclouen, dins de les seves expectatives, aquelles qüestions relacionades amb la gestió de riscos climàtics, la seva governança, el mesurament de la seva materialitat, així com la seva integració en l’estratègia i el model de negoci de les entitats.

Integració dels factors ASG en les preferències dels inversors

• En el procés d’avaluació de la idoneïtat de les inversions, i després d’una modificació de la Directiva de MiFID II, les entitats hauran d’avaluar les preferències en matèria de sostenibilitat de les seves inversions a banda de la resta de factors (coneixements i experiència, situació financera, objectius d’inversió i horitzó temporal). En conseqüència, les entitats hauran d’adaptar les seves recomanacions o carteres al resultat de l’esmentada avaluació.

Cybersecurity and safety–Resiliència operativa digital

La proposta de Reglament per a la resiliència operativa digital del sector financer forma part del paquet de mesures per a finances digitals de la Unió Europea, que pretenen fomentar i potenciar les finances digitals mitjançant la mitigació dels riscos derivats de l’ús de les TIC, fet que permetrà la innovació i competència. Estableix un marc normatiu comú i unificat, un alineament normatiu que aglutina, en part, diferents normes i regulacions ja existents, amb la finalitat d’aconseguir una harmonització regulatòria en el conjunt de la Unió Europea des del punt de vista dels riscos de les TIC.

Protecció al client

D’acord amb l’àmbit anterior, i per reforçar la protecció al client en les creixents transaccions i operatives digitals, s’ha publicat un paquet regulador denominat Quick Fix que modifica, en part, la Directiva MiFID II amb la finalitat que bona part de la informació que s’ha de subministrar a l’inversor es faci per defecte en suport digital.

Addicionalment, cal destacar la previsible publicació al llarg de 2022 de les noves guies en format consulta sobre avaluació de la conveniència (emeses tant per la CNMV com per ESMA) amb la finalitat de reforçar l’anàlisi dels coneixements i experiència inversora en processos de prestació de serveis d’inversió diferents de l’assessorament i de la gestió discrecional de carteres.

Finalment, cal destacar que, en la mateixa línia d’allò que s’ha indicat en l’apartat de finances sostenibles, ESMA ha emès en format consulta una actualització de les directrius sobre avaluació de la idoneïtat (en els àmbits d’assessorament i gestió discrecional de carteres) amb la finalitat de donar pautes i criteris per integrar les preferències de sostenibilitat dels inversors en l’esmentada avaluació.

Solvència, liquiditat i resolució

Basilea IV

Després de la pausa per les necessitats d’adaptació a la crisi sanitària provocada per la COVID 19, es reprèn el full de ruta per a la implementació del paquet regulador de Basilea IV. Per a això s’han emès propostes de nova regulació per actualitzar la Directiva i el Reglament de Requeriments de Capital (CRD6 i CRR3, respectivament), que suposaran canvis en les ponderacions dels actius ponderats per risc i en el consum de capital per risc operacional.

Canvis en requeriments per risc de tipus d’interès

Les modificacions plantejades en els requeriments per risc de tipus d’interès implicarien incloure els canvis de valoració en la cartera de les inversions disponibles per a la venda, en els escenaris del marge d’interès i, per diferencials de crèdit, en la renda fixa.

Directrius sobre concessió i seguiment del crèdit

L’Autoritat Bancària Europea ha publicat directrius per a la concessió i el seguiment de la inversió creditícia. L’aplicació de les directrius als crèdits existents que requereixin renegociació o canvis contractuals serà efectiva el juny de 2022, i hi haurà certa flexibilitat en la seva implementació pel que fa al seguiment del crèdit fins al juny de 2024.

Govern corporatiu

En l’àmbit de remuneracions s’han actualitzat les definicions de les persones considerades com a prenedors de risc, i que inclou, entre altres qüestions, quan es podrà exonerar de l’obligació de remissió i del pagament en instruments financers.

Addicionalment, s’han actualitzat les guies per a l’avaluació de la idoneïtat dels membres d’òrgans de govern i personal clau amb la finalitat d’incorporar qüestions de sostenibilitat, diversitat de gènere, així com el reforç del paper del Consell en la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme

El juliol de 2021, la Comissió Europea va presentar un ambiciós paquet de propostes legislatives per enfortir les normes de la UE contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme (ALA/CFT). L’objectiu és millorar la detecció de transaccions i activitats sospitoses i tapar alguns forats utilitzats pels delinqüents per blanquejar guanys il·lícits o finançar activitats terroristes a través del sistema financer. El paquet es compon de quatre grans propostes legislatives:

• La nova EU AML Authority (AMLA): creació de la nova autoritat de la UE que transformarà la supervisió d’AML/CFT. L’objectiu principal és millorar la cooperació entre les unitats d’intel·ligència financera (FIU). Serà l’autoritat central, així com la coordinadora de les autoritats nacionals, per garantir que el sector privat apliqui de manera correcta i coherent les normes de la UE.

• Nova regulació en AML/CFT: aquesta nova regulació contindrà regles directament aplicables, en concret a les àrees de diligència deguda al soci/client i de titularitat real. Així mateix, inclou l’establiment d’un límit de 10.000 euros a tota la UE per realitzar pagaments en efectiu.

• 6th Directive on AML/CFT: la sisena Directiva (AMLD 6) substituirà l’actual Directiva 2015/849/UE, que conté disposicions que es traslladaran a la legislació nacional, com ara les normes sobre els supervisors nacionals i les unitats d’intel·ligència financera (FIU) en els estats membres.

• Revisió de la Regulació 2015/847/EU de transferència de fons camb la finalitat de poder realitzar una traçabilitat dels fons de crypto-assets.

S’espera que aquest nou reglament es faci efectiu a finals de 2025, ja que la nova AMLA (EU AML Authority) es preveu que sigui operativa el 2026 (creació de l’AMLA el 2024, finalitzar la dotació de recursos el 2025 i en plena operativitat el 2026).